Masia Can Corbs: Tradició i Silenci

“La casa és preciosa, però a les 02:47 totes les portes del passadís es van obrir alhora. El meu fill va començar a plorar i a repetir: «no volen que marxem». Des d’aquella nit no dorm amb el llum apagat.”

“Molt neta, sí. Però a les 3 de la matinada els corbs van començar a cridar i just després es van sentir passes corrent per sobre nostre, com si algú arrossegués cadenes. Vam gravar l’àudio: només se sent una veu dient el nom de la meva germana.”

“Sota el llit hi havia un pot de vidre amb dents petites a dins i una nota que deia «La Masia dels Plors recorda». El propietari va somriure i va dir que era una broma antiga. A les 4:12 vam veure una figura dreta al final del passadís. Ningú del grup vol tornar-hi.”